L’equip feia temps que en tenia ganes. L’objectiu no era cap altre que reforçar la idea que ja teníem d’un dels restaurants estrella de Glòries. No era la primera vegada que hi anàvem, però també és cert que, per cap motiu en especial, feia mesos que no posàvem els peus al Tapa Tapa.
Les sensacions abans d’entrar eren bones. La gana i les ganes eren bones convidades. Ens va sorprendre una entrada molt familiar, un ambient mediterrani i un ecosistema agradable. La barra amagada darrera una desena de tamborets ens va cridar l’atenció per la seva original forma curvada.
Ens van observar amb la mirada i vam respondre amb una breu salutació. Al cap d’uns segons, ja ens van indicar la nostra taula, que s’ubicava al fons a la dreta. Unes bones vistes complementaven la satisfacció d’estar asseguts en aquest restaurant. De seguida, ens van portar la carta. Una gran varietat per a tots els gustos a un bon preu.
Vam destinar uns minuts a escollir les possibilitats a triar. La cambrera que ens va atendre, finalment, ens va poder prendre nota. L’opció més econòmica era l’Amanida de cranc amb llagostí, amb un preu de 2,65€. En canvi, la més cara és la Paella de peix i marisc, amb un preu de 19,20€.
No van tardar gaire, segurament uns deu minuts en portar-nos el primer plat. Ens vam estrenar amb unes croquetes de pernil ibèric de gla, acompanyades de tres petites racions de pa amb tomàquet. Les croquetes tenien un sabor tradicional. El pernil no era protagonista, però no ens van decebre. D’altra banda, la tomata del pa era d’una qualitat excel·lent.
La cassoleta de musclos a la planxa va entrar al terreny de joc. La taula del costat va demanar precisament el mateix plat i vam sentir un parell de vegades «són boníssims». La llimona complementava el sabor d’una forma àcida, però també sorprenent.
Quan encara no ens havíem acabat els musclos, van arribar els ous cabrejats amb picada d’ibèric. Una recomanació de la casa: «aquest plat el demana molta gent, surt molt». No va decebre. Una atractiva opció per als amants de la salsa picant. Els ous ferrats i les patates combinaven d’una forma perfecta.
Un dels plats més esperats va aterrar, al cap d’uns minuts, a la nostra taula. Les broquetes de vedella amb verdures les havíem provat fa temps. Estaven igual.
Començàvem a estar una mica plens, però ja arribàvem al final del viatge. El Tapa Tapa donava a escollir diverses possibilitats. Les postres són unes de les opcions més especials.
Els components de La Cuina de Glòries ens vam decantar per un plat clàssic i una opció més atrevida. El coulant de xocolata belga amb gelat de vainilla i el pecat de xocolata belga amb crema anglesa van ser els escollits.
El coulant també va ser demanat per la taula del costat i no vam poder evitar sentir un «deliciós!» sortint de la boca d’un dels clients. El preu final del dinar al Tapa Tapa va ser de 37,95€.
Uns minuts més tard, l’equip es va acomiadar del restaurant. Un establiment molt agradable, amb un ambient relaxat i una relació qualitat-preu correcta.
L’equip de La Cuina de Glòries va desenvolupar un fil a la plataforma Twitter durant tot el dinar.
lacuinadeglories.video.blog 